El grupo Ramón Llull (Antonio Alemany Dezcallar, Joan Font Rosselló, Rafael Gil Mendoza, Sebastián Jaume Muñoz-Maldonado, Miguel Nigorra Oliver, Román Piña Homs y Sebastián Urbina Tortella) recopila sus artículos publicados en El Mundo-El Día de Baleares y Diario de Mallorca. Un valioso regalo para los ciudadanos de las Baleares.

En aquesta novel·leta els animals, que són els protagonistes, reprodueixen de manera simbòlica el comportament de la societat humana. Després de l’elecció del Lleó com a rei, Na Renard, astuta, ordeix un seguit d’intrigues per aconseguir el control del poder.
La història, de gran moralitat, està brodada amb petites faules —eiximplis— que fan aprofundir la trama general, menada amb gran habilitat per Ramon Llull.

Les tres obres que es publiquen en aquest volum van ser escrites per Ramon Llull a Mallorca entre setembre i desembre de l’any 1300; feia poc que havia retornat a la seva illa natal després de vint anys d’absència. Totes tres, de caràcter eminentment teològic, foren compostes per Llull originalment en català amb la voluntat d’exposar la seva concepció de Déu, del dinamisme trinitari i de la primacia de l’acció en l’ésser de la divinitat. En fer-ho té molt presents les dificultats del diàleg missional amb els no-cristians (ineludibles en el context mallorquí a què Ramon havia tornat) i desenvolupa un discurs filosoficoteològic peculiar i original que vol superar els obstacles que imposa l’especulació sobre la Trinitat cristiana. El Llibre de l’és de Déu tracta de la manifestació de l’ésser infinit de Déu que es desplega en acció (i és això el que vol indicar Llull parlant de l’“és” de Déu i no del seu “ésser”). El Llibre de coneixença de Déu i el Llibre de Déu empren tècniques de l’Art per contestar qüestions sobre Déu i, en el cas del darrer, també sobre l’encarnació.
La que s’ofereix aquí és la primera edició filològica de les tres obres en la seva versió catalana. Pren com a text base el d’un còdex contemporani del mateix Llull.

El Romanç d’Evast e Blaquerna és l’obra de Llull més fàcilment homologable amb una novel·la. De fet, el seu títol remet a la voluntat de l’autor d’entroncar amb la tradició narrativa romànica. La present edició crítica és la primera que té en compte la totalitat de la tradició manuscrita i impresa, en català, occità, francès i llatí.

En aquesta novel·leta els animals, que en són protagonistes, reprodueixen de manera simbòlica el comportament de la societat humana. Després de l’elecció del Lleó com a rei, Na Renard, astuta, ordeix un seguit d’intrigues per aconseguir el control del poder. La història, de gran moralitat, està brodada amb petites faules ?eiximplis? que fan aprofundir la trama general, menada amb gran habilitat per Ramon Llull.

Ramon Llull se propuso instruir y educar en las disciplinas más relevantes de su tiempo, artes liberales, teología, física, medicina, astronomía, a iletrados (laicos) y no cristianos (infieles), y diseñó con ese fin un instrumento de aprendizaje al que llamó Arte. El Arte, con sus principios, figuras combinatorias y símbolos fundó un camino especulativo interdisciplinario en el que diversas ciencias hallaron una convergencia epistémica, ética y religiosa. El propósito luliano se multiplicó en cerca de 270 obras: literarias, científicas, apologéticas y en las distintas versiones del Arte (1274-1308).
Uno de los aspectos más interesantes del pensamiento de Llull es el lenguaje de los correlativos: un conjunto de términos, acuñados al modo de la gramática especulativa del siglo XII, cuyo objetivo es la expresión de los principios del Arte. En el Liber correlativorum innatorum (1310), que aquí se presenta, Llull describe la formación de estos «nuevos nombres», su significado metafísico y su estructura lingüística, y enseña el modo de usarlos. Se trata de un modelo de lenguaje universal cuya estructura gramatical está vinculada con el contenido metafísico de los principios del Arte y su significación metafórica en la naturaleza y el orden intelectual.

En aquests dos diàlegs llatins en què Ramon Llull pren la paraula com
a personatge de ficció pertanyen a la «nova» literatura lul·liana:
l’autobiografia, la disputa, la personificació i l’al·legoria són instruments de la veritat, que esdevenen així «serventes» de l’Art. La forma dialògica produeix un discurs tens i incisiu i el fil dels raonaments busca la vivacitat, però un lector del nostre segle apreciarà sobretot que Ramon parli d’ell mateix, a mig camí entre l’apologia i l’autopropaganda.
També tindrà ocasió d’admirar com Llull gestiona, amb les eines de
combat dialèctic de l’Art i amb una austera saviesa retòrica, algunes al·lusions.

El comportament humà contraposat al del món dels animals en una petita faula de gran nivell literari
Demaneu més informació
Una magnífica obra plena de simbologia
El llibre de les bèsties forma part de El Llibre de meravelles (1287- 1289) i és la segona i darrera novel·la de Ramon Llull. Es tracta d’un text relativament breu basat en la descripció de les maquinacions i de les intrigues de la guineu protagonista del relat, anomenada Na Renard, per fer-se amb el poder. Les lluites entre els animals i les seves actituds representen i satiritzen el món dels humans, amb una clara finalitat moral i alliçonadora, que intenta justificar la concepció aristocràtica de la societat i de la política defensada per Llull.
La història, amb dosis de gran moralitat, està escrita a partir de petites faules que permeten a Llull aprofundir la trama general de l’obra.
Inclou versió moderna de l’obra de Toni Sala.
Curador: Xavier Bonillo.
Ramon Llull
Va néixer a Palma, Mallorca, el 1232 i va morir el 1316. Es creu que la seva família pertanyia a la noblesa catalana que va acompanyar el rei Jaume I en la conquesta de l’illa de Mallorca. Llull creix en un ambient de pluralitat religiosa, marcat per la subsistència de tres cultures, la musulmana, la bizantina i la llatina. Va ser teòleg, novel·lista, poeta i filòsof.
Va ser educat com un cavaller, i va tenir dos fills del seu matrimoni. Cap al 1263 té lloc un canvi considerable en la seva vida, arran d’una sèrie d’experiències místiques. Llull abandona la seva posició social i es concentra en la vida religiosa preocupant-se especialment de la conversió dels musulmans.
En la línia de treballar per la conversió dels infidels escriu els seus primers llibres, entre 1273 i 1274, mentre les seves idees el porten a fundar un monestir de franciscans a Mallorca. El 1274 rep una revelació d’origen diví que li serveix per a concebre un sistema per a l’estudi de la veritat. D’aquesta idea surt l’Art Lul·liana. La literatura serà un dels vehicles més utilitzats per Llull per difondre la seva Art.
Les seves principals obres són el Llibre d’Amic e Amat, Arbre de filosofia d’amor, Llibre de les bèsties, Llibre dels mil proverbis, Fèlix, o Llibre de les meravelles i Blanquerna, entre d’altres.